Com probablement ja hagueu llegit o sentit, al mes de juliol es decidiran quines són les noves 7 meravelles del món. Fins aquí, podria semblar una notícia “simpàtica” que pretén obrir horitzons, però, des del meu punt de vista, té un aspecte negatiu. I és que com a antiga historiadora de l’art hi ha coses que crec que haurien de reservar-se única i exclusivament a especialistes i historiadors.
La decisió es prendrà sumant les votacions fetes per via e-mail, telèfon mòbil o a través de la pàgina web. Crec que l’accés- cada vegada més fàcil i més a l’abast de tothom- a les noves tecnologies no vol dir que tinguem el criteri necessari per decidir vers qualsevol tema, i menys per decidir quins han de ser els millors o més importants monuments historicoartístics.
Pot ser la Estàtua de la Llibertat una de les meravelles del món, i la Torre Eiffel? Es poden comparar amb les piràmides de Guiza o la mesquita de Hagia Sophia? Dubto que coneguin on se situa aquesta meravellosa mesquita... Potser ni tan sols saben de la seva existència.
Vaig començar a estar interessada en el tema i vaig buscar opinions crítiques per tal d’esbrinar si la meva postura era massa radical o no i, per ajudar a defensar la meva opinió, transcric el que va dir Francisco Calvo Serraller ( el coneixereu per ser l’antic director del Museo del Prado): “La calidad artística no se mide por votación democrática. Por este método podría salir elegido el estadio Santiago Bernabéu. De hecho, hay varios Santiago Bernabéu entre los 21 finalistas. No tiene ningún criterio estético, ni moral. Es una de estas cosas para entretenerse que puede tener rentabilidad mediática, pero que no tiene nada que ver con la historia del arte. Es un juego inocuo que puede ayudar a un pobre hombre aburrido y que no hay que sacar de su contexto lúdico e infantil".
... I és que internet també té les seves coses negatives...
