Que tinguem sort...

I és que encara que sembli mentida, s'ha acabat el curs...

Vull compartir amb vosaltres què és allò que més m'ha agradat de l’assignatura NTAE:

En primer lloc, els coneixement bàsics d'informàtica i internet que m'ha aportat,i és que aquesta nit mateixa, mirant les notícies, he entès a la perfecció una notícia: resulta que uns crakers informàtics a través d'un link en una web, feien arribar als usuaris a un servidor des d'on es descarregava un codi "maliciós"... Link? usuari? servidor? codi? He somrigut quan m'he adonat que sabia què volien dir tots aquests conceptes. Per mi, això és suficient per valorar molt positivament l’assignatura, i és que tot allò que ens ajudi a entendre millor la realitat que ens envolta és molt profitós.

En segon lloc voldria destacar com m'ha agradat parlar, llegir i aprofunditzar sobre el tema de les mass media. No era un món desconegut per a mi, doncs l'actualitat m'interessa molt, i qui són sinó els mitjans de comunicació qui ens la transmeten?

En tercer lloc he de dir que m'han semblat molt profitosos els treballs que hem fet; tant el Jclic com l'educlip. M'han donat moltissimes idees i m'han obert nous horitzons. Crec que és molt positiu que a hores d'ara ja sigui capaç de relacionar allò que fem en una assignatura amb la meva futura professió.

Finalment, no puc deixar d’agrair la gran paciència que ha tingut el professor amb tots nosaltres... Al principi, quan no enteníem algunes coses perquè ens semblaven massa abstractes, i a final de curs per repetir les coses una i altra vegada sense posar males cares. Gràcies.


Crec que em costarà molt tancar aquesta finestreta que m'ha servit per descobrir noves coses i per desfogar-me.
Si voleu, ens seguirem trobant en aquest raconet.

Fins aviat!

Gràcies PP...

Abans de tancar el blog volia tractar un tema d’actualitat que m’afecta molt. I sento si he acabat convertint aquest espai en un lloc on desfogar-me i “cridar”, però m’he trobat a gust traslladant les meves inquietuds aquí, compartint-les amb tots aquell@s que hi tinguin interès.(No obstant, al final relacionaré la notícia amb una de les possibilitats que ens dóna internet).

Com ja sabeu, fa uns dies ETA va trencar la treva “permanent” (podré tornar a utilitzar aquest adjectiu, permanent? Quina credibilitat tenen les paraules?). I no és d’aquest tema en concret que vull parlar, doncs m’afecta tant que sóc incapaç de trobar una sola paraula que reflecteixi el meu patiment.
Em vull centrar en una de les coses que més m’ha cridat l’atenció de la circular que va fer ETA ,dient que a partir de les 00.00 hores del dia 6 de juny tornaria a matar (i és que no ho va fer a l’aeroport de Madrid?). En aquesta circular culpa al PSOE i PNV, que s’ho van jugar tot per arribar a un acord, i ni tan sols menciona al PP, que no ha fet altra cosa que torpedinar qualsevol possibilitat de que el procés arribés a bon port.

És per aquest motiu que vull dedicar personalment la meva penúltima entrada del blog al PP. Sí, al PP i als seus líders. I és que Mariano Rajoy ha correspost al generós silenci d’ETA atacant, de nou, a Zapatero, enlloc d’atacar a la banda assassina.
Pel que fa a Acebes, que posava el crit en el cel cada dia que passava sense que ETA matés, ha mantingut la seva boqueta tancada des que els criminals han anunciat que tornen (a matar). Potser és que està calculant els beneficis electorals que el comunicat d’ETA, ben gestionat, els hi pot proporcionar. El mateix cal dir de José María Aznar, de Martínez Pujalte i altres tants que no han dit un “ay!” des de les 00.00 del 6 de juny. Gent disciplinada.

El panorama és molt trist, però real com la vida mateixa. Potser sí que descansaríem si el PSOE convoqués eleccions anticipades, les perdés i, amb Rajoy a La Moncloa, la banda tornés a decretar una treva i proposés obrir converses que el PP acceptaria corrents, doncs comptaria amb l’ajuda del PSOE, com en temps d’Aznar, quan va passar tot allò de les EXCARCELACIONS, les REDUCCIONS DE PENA, praules com PERDÓ i GENERSOSITAT, els TRASLLATS a presons del País Basc, i el MOVIMIENTO DE LIBERACIÓN NACIONAL, RECORDEU???

I no m’invento res. Internet és, també, una bona eina “d’hemeroteca”. En poc temps trobes vídeos, entrevistes, retalls de premsa... que ens fan recordar tot el que el PP va fer i diu que no va fer. De fet, molts de nosaltres mai no ho hem oblidat, però sí ho fan aquells a qui no els interessa fer memòria, potser perquè s’avergonyeixen.

I per no fer gaire més extens aquesta reflexió, us penjo directament algunes fonts i algun vídeo. Això sí, que s’abstinguin aquells que patiu úlcera estomacal.

- Treva d’ETA del ’98. Document del diari El Mundo (i no oblidem com d’amics són el PP i el nostre “estimat” Pedro J. Ramírez).

A continuació penjo un vídeo de Noticias cuatro:


Si us interessen aquests vídeos, a les següents direccions els podreu trtobar íntegres. No els he insertat directament ja que són fets per PSOE TV i no tinc cap intenció de dona'ls-hi publicitat. No obstant, valen molt la pena (i mai millor dit) ja que són vídeos de declaracions del PP i, per tant, fets objectius.

- La otra tregua 1
- La otra tregua 2

...

Gaiapedia i el canvi climàtic

Tenim importants notícies sobre el canvi climàtic: quines vols llegir primer, les dolentes o les bones?
Gaiapedia és un projecte wiki (col·lecció de pàgines d'hipertext que poden ser visitades i editades per qualsevol persona) per a la creació col·lectiva d'un banc de coneixements sobre el canvi climàtic i sobre les alternatives que tenim a l'abast per fer-hi front.
El seu funcionament és el mateix que el de la Wikipedia, així que, a més d'escriure noves informacions, també podrem modificar els continguts existents per tal d'ampliar-los i millorar-los.

Alguna proposta?

L'habitatge (el dret a)

És cert que aquest no és un tema que estigui relacionat directament amb les TIC, però sí que és un tema que ens afecta i ens hauria de preocupar a tots. No podem quedar-nos sense fer res davant l'abús exagerat que s'ha creat entorn l'accesibilitat a un habitatge digne. A continuació us deixo una carta molt interessant de Forges (el gran Forges) que va escriure fa un temmps a El País.


"La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas.

Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella.

Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona.

A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120 m2.
Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.
En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000 pts

El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales.
En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!) de un ingeniero informático. 200.000 pts/mes x 175 meses = 35.000.000 pts
Las jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80. 2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Millones de pts

Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979 200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts
No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979.
Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones.

También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga.
Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo.

Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrá evitar lo siguiente:

1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35-45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, "la banca". Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.

2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).

Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho.
El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo.

La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir".

Forges, EL PAÍS, 2/5/2006

L'art Vs internet i la rentabilitat mediàtica

Com probablement ja hagueu llegit o sentit, al mes de juliol es decidiran quines són les noves 7 meravelles del món. Fins aquí, podria semblar una notícia “simpàtica” que pretén obrir horitzons, però, des del meu punt de vista, té un aspecte negatiu. I és que com a antiga historiadora de l’art hi ha coses que crec que haurien de reservar-se única i exclusivament a especialistes i historiadors.

La decisió es prendrà sumant les votacions fetes per via e-mail, telèfon mòbil o a través de la pàgina web. Crec que l’accés- cada vegada més fàcil i més a l’abast de tothom- a les noves tecnologies no vol dir que tinguem el criteri necessari per decidir vers qualsevol tema, i menys per decidir quins han de ser els millors o més importants monuments historicoartístics.

Pot ser la Estàtua de la Llibertat una de les meravelles del món, i la Torre Eiffel? Es poden comparar amb les piràmides de Guiza o la mesquita de Hagia Sophia? Dubto que coneguin on se situa aquesta meravellosa mesquita... Potser ni tan sols saben de la seva existència.

Vaig començar a estar interessada en el tema i vaig buscar opinions crítiques per tal d’esbrinar si la meva postura era massa radical o no i, per ajudar a defensar la meva opinió, transcric el que va dir Francisco Calvo Serraller ( el coneixereu per ser l’antic director del Museo del Prado): “La calidad artística no se mide por votación democrática. Por este método podría salir elegido el estadio Santiago Bernabéu. De hecho, hay varios Santiago Bernabéu entre los 21 finalistas. No tiene ningún criterio estético, ni moral. Es una de estas cosas para entretenerse que puede tener rentabilidad mediática, pero que no tiene nada que ver con la historia del arte. Es un juego inocuo que puede ayudar a un pobre hombre aburrido y que no hay que sacar de su contexto lúdico e infantil".


... I és que internet també té les seves coses negatives...

Si bebes no conduzcas (pese a quien le pese)

L'únic motiu per penjar aquesta intervenció es la meva sorpresa (després de tants anys aquest home no deixa de sorprendre'm) vers les declaracions que va fer l'expresident José Maria aznar sobre la conducció i l'alcohol.

A la academia del Vino de Valladolid (on va rebre una condecoració) va fer les següents declaracions:


"A mí no me gusta que me digan 'no puede ir usted a tanta velocidad', 'no puede comer hamburguesas de tanto' o 'se le prohíbe beber vino', déjeme que decida por mí, que en eso consiste la libertad", señaló. A continuación, afirmó: "Es como los letreros que dicen No podemos conducir por ti". Y añadió: "¿Quién te ha dicho que quiero que conduzcas por mí? Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber déjame que las beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás".





Calen més comentaris?? Queda patent la falta de respecte vers les víctimes i la falta (que ja coneixiem) de sentit comú que té aquest personatge.

Sr Aznar, si bebes no hables...

paradoxes de la vida (i de les noves tecnologies)...

Bé, com ja sabeu s'apropen les eleccions municipals. Respecte a aquest tema he llegit un article de Juan José Millás (del qual ja vaig parlar) que m'ha semblat molt interessant.

Deixa en evidència les paradoxes que existeixen entre els avenços que ha fet la biologia (que estudien, en part, l'home) i la desmemòria que hi ha alhora vers alguns sectors de la societat; vers nosaltres mateixos.
Hauriem de tenir molt clar què demanem als nostres polítics.

No voldria caure en demagògia, però això m'ha fet pensar en les contradiccions que hi han entre la increible evolució de les noves tecnologies i la enorme marginació que fem d'altres aspectes i problemes que, segurament, són molt més importants i necessaris.
Recordo la frase d'una cançó que resumeix molt bé el que intento dir: " se preguntan si en Marte hay vida y no sé si aún existe aquí en las Barranquillas". (Las barranquillas són una mena de barraques gitanes que hi han a Madrid).


Hem d'inventir tots els diners que invertim en noves investigacions tecnològiques (que aniran destinades a un sector molt reduït de la població), o s'hauria de procurar arreglar el que ja tenim?...

Bé, a continuació penjo el link de l'article: http://www.elpais.com/articulo/espana/Crimen/castigo/elpepuesp/20070508elpepinac_11/Tes